El Temple d’August va ser un edifici romà dedicat al culte imperial a l’emperador August, aixecat a Barcino, la colònia fundada sota el seu empara i origen de l’actual ciutat de Barcelona. El temple ocupava un lloc central dins el fòrum romà, situat al punt més elevat de la ciutat, el mont Tàber, i simbolitzava el poder polític i religiós de Roma. 

Amb el pas dels segles, l’edifici va anar degradant-se i les seves pedres van ser reutilitzades en construccions posteriors, fins al punt que el  temple va acabar desapareixent gairebé del tot. No va ser fins a finals del segle XIX que, durant les obres de construcció de la seu del Centre Excursionista de Catalunya, van aparèixer tres de les seves columnes originals. Una quarta columna, que es trobava exposada a la plaça del Rei, es va incorporar posteriorment al conjunt. 

Gràcies a aquestes restes, avui podem contemplar part d’un dels monuments més emblemàtics de la Barcino romana. Tot apunta que la construcció del temple es va iniciar en època de l’emperador Tiberi, successor d’August, qui va instaurar oficialment el seu culte diví. Quatre columnes que,  encara avui, ens connecten directament amb els orígens romans de la ciutat. 

Des de la plaça de Sant Jaume, mirant cap al Palau de la Generalitat, a mà dreta s'obre un carrer estret i discret: el carrer del Paradís. Només girar-hi, gairebé de front, apareix un edifici amb banderes que delaten que allò no és qualsevol cosa. I no: és la seu del Centre Excursionista de Catalunya. 

Just allà, una placa marca 16,3 metres sobre el nivell del mar. És el Mont Tàber, el punt més alt de la Barcino romana. Costa d'imaginar-ho, envoltats com estem de carrers estrets i façanes medievals, però sí: aquí dalt va començar tot. 

Creues la porta i entres en una mena de vestíbul. A l'esquerra, unes escales pugen cap al Centre Excursionista. A la dreta, ben indicat, una porta oberta et convida a passar a una sala on el temps sembla haver decidit aturar-se. Allà, imponents i silencioses, t'esperen les quatre columnes que es conserven del que va ser el Temple d'August. 

Impacten a la primera. L'espai no és gaire gran i sovint hi coincideixes amb algun grup de turistes que observen les columnes amb cara d'admiració… i una mica de saturació històrica després de tantes explicacions en poca estona. Tot i això, el lloc s'imposa. No calen gaires paraules. 

Baixes unes escales i t'hi trobes un monòlit de l'època, acompanyat de plafons explicatius que expliquen la història del temple i com, gairebé per casualitat, van aparèixer aquestes columnes amagades entre edificis. 

I si ho penses fredament, és una autèntica passada que siguin allà. Que segueixin dretes, al mig de Ciutat Vella. En cinc o sis carrers mal comptats, Barcelona concentra una quantitat de restes de Barcino que et deixen bocabadat. Només cal saber on mirar… i atrevir-se a entrar per una porta aparentment qualsevol.