Quan es parla de dolços fregits a Catalunya, el protagonisme acostuma a anar directament cap al xuixo de crema de Girona. És un clàssic de la pastisseria catalana, tan popular que fins i tot ha celebrat recentment el seu centenari com a icona gastronòmica. Però la història té un gir inesperat quan ens acostem a la costa del Barcelonès. A Badalona, aquest mateix univers dolç té una variant pròpia amb nom singular: el tornemi.
Pot semblar una simple curiositat local, però el tornemi és molt més que un dolç semblant al xuixo. És una petita peça de patrimoni gastronòmic i social que explica la història d’un barri, d’una pastisseria i d’una manera molt mediterrània d’entendre el menjar: si és bo, sempre en vols un altre.
Xuixo i tornemi: semblants però no iguals
El xuixo, conegut popularment com a xuixo de Girona, és un dolç fregit farcit de crema que forma part de la identitat gastronòmica gironina. La seva elaboració té una tècnica concreta: es prepara amb una massa laminada semblant a la del croissant. Aquesta massa es talla en triangles isòsceles, s’hi col·loca la crema pastissera al centre i després es pleguen les puntes abans d’enrotllar-lo.
Un cop format, el xuixo passa per un procés de fermentació i, quan la massa ha crescut prou, es fregeix amb oli. Finalment, un cop refredat, s’arrebossa amb sucre. El resultat és un dolç cruixent per fora i cremós per dins, amb una combinació irresistible.
El tornemi badaloní comparteix algunes característiques amb el xuixo —sobretot la fritura i el sucre final— però presenta dues diferències clau:
- La massa base
El tornemi es fa amb una massa tipus brioix, més esponjosa i menys laminada que la del xuixo. - El moment del farcit
El xuixo es fregeix amb la crema a dins, mentre que el tornemi es fregeix buit i es farceix després.
Aquesta diferència tècnica dona lloc a un resultat lleugerament diferent en textura i gust. El tornemi és sovint més lleuger i amb la crema més fresca, ja que s’afegeix després de la cocció.
Com es fa un tornemi tradicional
L’elaboració del tornemi és senzilla en aparença però requereix habilitat pastissera.
Primer es prepara una massa semblant al brioix amb ingredients bàsics de la pastisseria tradicional:
- farina
- llet o aigua
- llevat
- mantega
- ous
- sucre
- sal
- aromes (canyella, llimona ratllada o aiguanaf)
Amb aquesta massa es formen porcions d’uns 50 grams que s’estiren amb el corró fins a obtenir una forma allargada. A continuació s’enrotllen al voltant d’un bastonet cilíndric de fusta.
Aquest detall és clau: el bastonet permet que el dolç mantingui la seva forma durant la fermentació i la fritura.
Després del repòs perquè la massa creixi, els tornemis es fregeixen amb oli. Quan encara són calents, es retira el bastonet de fusta i es deixen refredar.
El pas final és el que els dona personalitat: amb una mànega pastissera s’omplen de crema i s’arrebossen amb sucre.
Resultat? Un dolç senzill, contundent i perfecte per esmorzar o berenar.
L’origen del nom: una història deliciosa
El nom tornemi és una d’aquelles petites joies lingüístiques que només passen en el món del menjar.
Segons la tradició popular de Badalona, els tornemis eren tan bons que ningú no es conformava amb un sol. La gent que sortia de la pastisseria tornava a entrar al cap d’una estona dient:
“Tornem-hi!”
És a dir: tornem-hi, comprem-ne un altre.
Amb el temps, aquesta expressió oral es va convertir en el nom del dolç. Així va néixer el substantiu tornemi, derivat de l’expressió verbal però convertit en paraula pròpia.
Una història senzilla, però absolutament perfecta per explicar com la gastronomia també crea llenguatge.
Can Tornem-hi: la pastisseria que ho va començar tot
El tornemi està estretament vinculat a una pastisseria concreta de Badalona: Can Tornem-hi.
Aquest establiment estava situat al carrer del Canonge Baranera número 84, entre els carrers de Sant Domènec i Sant Pau, en una zona que durant dècades va ser un dels centres comercials del municipi.
Segons diverses fonts, la pastisseria hauria estat fundada cap al 1890 per un matrimoni procedent de les comarques gironines. Aquest origen és especialment interessant perquè connecta simbòlicament el tornemi amb el món del xuixo.
No està del tot clar si van ser ells els creadors del tornemi o si la recepta es va popularitzar més tard amb altres propietaris. El que sí sabem és que el nom de la pastisseria va acabar donant identitat al dolç.
Durant els anys quaranta i cinquanta del segle XX, el negoci va estar regentat per la família Dalmau, sota el nom comercial de Pastelería Dalmau.
Més endavant, a la dècada dels seixanta, la pastisseria va passar a mans de la família Batuecas.
El senyor Vicenç Batuecas es va convertir en un dels grans responsables de mantenir la qualitat i la reputació dels tornemis. Era conegut com un pastisser meticulós i exigent, que cuidava la recepta per preservar el prestigi de la casa.
Font: https://bdnrecuerdos.blogspot.com
El final de la pastisseria i la memòria del tornemi
El 1999 va marcar el final d’una etapa.
Quan Vicenç Batuecas es va jubilar, la pastisseria no tenia continuïtat familiar i el local es va traspassar per a un altre negoci. Amb el temps, l’espai va canviar completament d’activitat.
La pastisseria va desaparèixer, però el record del tornemi va quedar en la memòria dels badalonins.
Aquest és un exemple clar de com moltes tradicions gastronòmiques sobreviuen no tant pels negocis originals, sinó per la transmissió cultural: records d’infantesa, esmorzars de diumenge, berenars després de l’escola.
Un dolç petit amb molta història
La gastronomia és una de les formes més potents de patrimoni cultural. No només explica receptes, sinó també migracions, comerç, llenguatge i vida quotidiana.
El xuixo és avui una icona reconeguda de Girona. El tornemi, en canvi, és una petita història local que forma part de la memòria de Badalona.
Dos dolços semblants, dues maneres de fer, dues identitats diferents.
Però tots dos comparteixen una mateixa idea: quan alguna cosa és bona, sempre hi ha ganes de repetir.
Tornem-hi.
Leave A Comment